Dijous Gras i el repte de les nostres tradicions

Article publicat avui al Sabadell +

Potser recorden els anys en què la celebració de Dijous Gras era una data ben assenyalada, que no demanava cap tipus de publicitat. Anys en què no calia cercar el reclam perquè el propi reclam era passar un dia rodejat de família i amics compartint àpat, en algunes ocasions als paratges naturals dels voltants de la ciutat.

La realitat avui és ben diferent: cada cop que el calendari marca una festa arrelada però poc a poc oblidada, les forces vives de la ciutat fan tot el possible per aconseguir captar l’atenció dels nostres veïns i veïnes amb l’objectiu de mantenir ben viva la nostra rica tradició.

És evident que ens enfrontem amb elements molt poderosos: Sabadell ja no és ni la ciutat agrària de principis de segle XX ni la ciutat industrial que vivia un moment àlgid durant el tardofranquisme. La nostra societat és més urbana que mai, amb el què això suposa per les tradicions eminentment agràries com la de Dijous Gras. Però també la globalització, amb la típica tensió amb el localisme, té un efecte clar en aquest tipus de dates; en un món on la informació és més abundant que mai, l’economia de l’atenció no juga a favor d’actes que no arrosseguen les masses.

Tot i això, la tasca que realitzen encara avui moltes escoles i llars d’infants és essencial pel manteniment de la nostra tradició. Molts infants creixen sabent que just abans de carnestoltes, existeix Dijous Gras. Amb els anys recordaran que el conjunt de celebracions de Carnestoltes són curioses tradicions que beuen del paganisme i que estan al seu torn íntimament relacionades amb les tradicions d’arrel religiosa de la Quaresma. D’aquesta manera, Dijous Gras és un pont culinari entre la disbauxa del Carnestoltes i l’abstinència de la Quaresma.

Els cansaladers de la ciutat durant molts anys hem fet esforços per mantenir ben viva la tradició. Potser també per això, entre l’esforç pedagògic, la negativa a perdre les tradicions i els productes elaborats amb passió, com la botifarra d’ou, són les claus perquè al 2009 encara parlem d’aquesta festa.

*Manel Medrán és gerent de Cansaladeries Medrán